És flanquejada per l’Uetliberg (803 m), al SW, i pel Zürichberg (678 m), al NE, als vessants dels quals hi ha els barris residencials. És el principal nucli industrial i el principal centre comercial i financer de Suïssa (indústria pesant i de precisió, tèxtil, editorial, etc.; borsa, banca i assegurances d’abast internacional). Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Universität Zürich, fundada el 1833 i Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, el 1855. Centre cultural (museus, teatre d’òpera).
Després dels celtes helvecis, fou conquerida per Roma (Turicum) i annexada a la Gàl·lia Bèlgica. Al segle V els alamans s’hi establiren definitivament. El 496 passà a poder dels francs, i el 843 a l’imperi germànic. Durant els segles IX-X s’hi desenvolupà una forta activitat mercantil. Vers el 1280 s’inicià la primera codificació de lleis ciutadanes. El 1336 la burgesia gremial establí un ordenament constitucional (Erster Geschoworener Brief), vigent fins el 1798 (ocupació francesa). Amenaçada pels Habsburg, s’integrà a la Confederació el 1351. Reformada per Zwingli (1516), lluità contra els cantons catòlics en les guerres de religió.
La indústria tèxtil, introduïda al segle XVI, tingué una gran expansió durant els segles XVII i XVIII. Experimentà un fort creixement demogràfic a la darreria del segle XIX i al començament del segle XX (121.100 h [1894], 263.000 h [1933]).
La catedral, Grossmünster, és l’església romànica més gran de Suïssa. Construïda al segle XI, una bona part de l’edifici actual és del segle XIII; té tres naus i matroneu de tipus llombard. L’antic monestir de Fraumüster, dels segles XIII-XV, conserva restes de l’antiga cripta i església del segle XII. Cal destacar encara la Wasserkirche (segle XV). Entre les construccions civils es destaquen l’ajuntament, les fortificacions (segle XVII) i algunes antigues cases de corporacions. El Schweizerisches Landesmuseum és el més important de Suïssa per a la prehistòria i la història de la Confederació. És interessant també la galeria de pintures (Kunsthaus), així com la Zentralbibliothek.