i actínia | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

actínia

substantiu femeníf
Zoologia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
zoologia zool
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia .

Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides. A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files. A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèl·lules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses. Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda lliurement i més tard es fixa al substrat. El tegument presenta coloracions vives, vermelloses en general. Es troben a totes les mars, a les zones litorals on arriba la llum. Viuen soles o en associacions, o en simbiosi amb crancs, com l’anemone comensal, que viu fixa a les closques de gasteròpodes habitades per un bernat ermità.

Llegir més...