aerogenerador

m
Tecnologia energètica

Esquema d’una unitat generadora d’electricitat, dotada d’una cel·la electrolítica i de tancs de gasos per a emmagatzemar l’energia, i d’una pila de combustible per a alimentar la xarxa quan convé

© Fototeca.cat

Tipus d’aeromotor capaç d’aprofitar l’energia eòlica per a generar electricitat.

És constituït per un rotor, mogut per la força del vent, que té l’eix acoblat a un alternador. La potència depèn de la velocitat del vent, del tipus de rotor i de la superfície que aquest cobreix. Hi ha rotors d’eix horitzontal (bipala o tripala) i d’eix vertical (tipus Darrieus i Savonius). En els d’eix horitzontal, el conjunt del rotor pot girar entorn d’un eix vertical, per tal d’orientar-se en la direcció del vent. Les pales tenen perfil aerodinàmic i poden girar entorn del seu eix longitudinal; orientant-les de manera convenient s’aconsegueix que la velocitat del rotor romangui constant, condició imprescindible per accionar un alternador. Un fre de seguretat bloca el rotor quan la velocitat del vent sobrepassa un cert valor (≃ 24 m/sg). El seu rendiment pot arribar al 40% de l’energia teòricament aprofitable. Les potències màximes (≃ 3MW) han estat assolides pel bipala “Growian” (RFA), de 100 m de diàmetre. Els generadors verticals del tipus Darrieus i Savonius tenen l’avantatge que no cal orientar-los en la direcció del vent, però els primers, els més eficaços, no s’engeguen sols, i cal un motor d’engegada o montar-los acoblats amb un Savonius, que engeguen molt fàcilment. La potència màxima (200 kW) ha estat assolida per un aerogenerador Darrieus, de 24 m de diàmetre, instal·lat a Isles de la Madeleine (Canadà).