i afàsia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

afàsia

substantiu femeníf
Medicina
psiquiatria psiq
Trastorn cerebral caracteritzat per una pèrdua més o menys exclusiva de la producció o la comprensió (o d’ambdues alhora) del llenguatge parlat o escrit o d’ambdós, sense lesions a l’aparell de la fonació ni malalties psíquiques.

Les causes són múltiples (vasculars, per hemorràgies, embòlies o trombosi, tumorals, degeneratives), però totes tenen en comú llur localització, sempre a nivell de l’hemisferi dominant. A grans trets, hom diferencia dos grans tipus d’afàsia: sensitiva i motora. En la sensitiva (de conducció o afàsia de Wernicke), el defecte principal és la incomprensió; el malalt pot parlar, però ho fa de forma totalment incoherent, sense cap sentit. En aquests casos les lesions acostumen a localitzar-se a la regió perisilviana posterior, temporal i parietal. En la motora (d’expressió o afàsia de Broca), el defecte primari és l’elaboració i l’expressió del llenguatge, encara que el malalt entengui el que li diuen. En aquests casos la lesió acostuma a ocupar l’extrem posterior de la tercera circumvolució frontal o àrea de Broca. A més de les descrites, hi ha moltes varietats clíniques, com són l’afàsia total o global, les síndromes dissociatives de la parla com l'agnòsia verbal auditiva (sordesa per les paraules), l’afàsia nominal, les afàsies transcorticals i, finalment, l'agrafia (impossibilitat d’escriure), que també pot assolir varietats especials.

Col·laboració: 
ABG
Llegir més...