D’entre aquestes matèries cal esmentar: la canya de sucre (rom), les cireres (Kirsch), les prunes (sliwowitz), les peres ( williams i perry ), malta i ordi (whisky), pomes (calvados), vi (brandi i conyac), brisa (grappa, oruxo, marc de xampany, etc), arròs (àrac) i atzavara (tequila). Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destil·lat corresponent a la font fermentable de què disposa. La destil·lació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destil·lat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’. La selecció de la primera matèria i el procés de producció són factors fonamentals de la qualitat del producte final. Alguns tipus d’aiguardent, com el brandi, el conyac i el whisky , necessiten envellir en recipients de roure, dels quals van dissolent la matèria colorant (tanins) i altres components; els recipients cal que hagin estat usats, ja que els nous cedeixen massa color i taní. L’envelliment dóna el cos, el color, el gust i el tast característics. Alguns aiguardents (com el whisky ) es filtren a través de carbó o torba; d’altres aconsegueixen el seu tast peculiar per redestil·lació d’un aiguardent previ que ha estat macerat amb herbes o fruites, com la ginebra o gin. Normalment, abans de l’envasament final s’ajusta la concentració alcohòlica, de 40°-45° per dilució amb aigua destil·lada o aigua de pluja. Els aiguardents industrials (més pròpiament alcohols industrials) són obtinguts de grans, patates, bleda-raves, etc; per a destinar-los a consum de boca són mesclats amb aiguardent de vi o de fruita a fi de millorar-ne el gust i l’aroma i rebaixar-ne la graduació alcohòlica.
m
Begudes destil·lades