aïllament

m
Biologia

Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena.

L’aïllament pot ésser ocasionat, fonamentalment, per obstacles geogràfics (mars, muntanyes, etc) que separen les dues poblacions ( aïllament geogràfic ); per èpoques diferents de fecunditat de les poblacions ( aïllament estacional ); per determinants genètics que estableixen incompatibilitat reproductora entre dues espècies ( aïllament reproductor ); per diferències en els hàbits d’aparellament entre espècies distintes ( aïllament sexual ). Cal remarcar que l’aïllament, llevat dels casos d’aïllament geogràfic, no exigeix necessàriament discontinuïtat entre les àrees de distribució de les poblacions aïllades: les poblacions aïllades estacionalment, per exemple, poden conviure en un mateix territori. L’aïllament té una especial importància en els processos de raciació, i fins d'especiació.