albeca

albenc
f
Botànica
Tecnologia

albeca d’un tronc de cedre

© Fototeca.cat

Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça.

La integren tubs conductors actius, els darrers formats entre els 2 i 5 anys fins als 12 anys. Els més vells, és a dir, els més interns, s’inutilitzen i s’endureixen, i formen el duramen ( tronc). L’albeca té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència. Se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria.