àlber

Populus alba (nc.), arbre blanc, alba

m
Botànica
Tecnologia

Arbre caducifoli i dioic força alt, de la família de les salicàcies, de capçada ampla i irregular.

L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers; els borrons són peluts. Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana ( albereda); sovint hom els troba cultivats. La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops; és tova i lleugera, i té poca resistència i duració. És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles; a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és utilitzada en la fabricació de les ànimes dels contraplacats i en la fabricació mecànica de les caixes d’embalatge. Les seves fibres són emprades en la indústria de la cel·lulosa i en la fabricació de les pastes de paper.