A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII. Al regne de Navarra fou substituït (al s XIV) pel de mariscal. A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort. El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard ( alférez del pendón real ). Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb aquest nom fou introduït un nou càrrec en l’exèrcit del general Franco, durant la guerra de 1936-39 (alferes 2).
m
Història