Aquests trets el distingeixen del cocodril, amb el qual, però, comparteix l’hàbitat i els costums. El gènere només comprèn dues espècies, una pròpia de la Xina (A. sinensis) i l’altra de l’Amèrica del Nord (A. mississippiensis). L’al·ligàtor americà és el més conegut i ha estat molt perseguit per la seva pell; la llei només protegeix els exemplars joves, i així hom troba molt rarament en llibertat individus de més de 2 metres de llargada, bé que sembla que poden atènyer els 4,5 metres, com es comprova quan són criats en granges, ara ja bastant usuals als EUA. L’al·ligàtor té un paper ecològic important, ja que facilita la renovació de l’aigua dels pantans, en evitar-ne l’estancament.
m
Herpetologia
Alligator sinensis
J. Patrick Fischer (cc-by-sa-3.0)
Gènere de rèptils de l’ordre dels cocodrils, caracteritzats per un musell arrodonit, cap llarg i aplanat, un envà format pels ossos nasals i una depressió a la mandíbula superior per a allotjar la quarta dent de la inferior, la qual no és visible quan l’animal tanca la boca.