i alzina | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

alzina

aglaner, aulina, bellotera, glaner, Nom científic Quercus ilex (la)
substantiu femeníf
Botànica
aglaner, aulina, bellotera, glaner, Nom científic Quercus ilex (la)
Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
botànica bot
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.

A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l'alzina de fulla llarga (Q. ilex, subespècie ilex), de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc; a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l'alzina de fulla curta o carrasca (Q. ilex, subespècie rotundifolia), de fulles amplament el·líptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home.

L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a les planes i muntanyes de la terra baixa, on s’erigeix en l’element dominant de la comunitat anomenada alzinar.

Troncs d’alzines
© Xevi Varela
La fusta de l’alzina, molt dura, és emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc.), en l’obtenció de carbó i de productes químics (destil·lació). De l’escorça hom extreu tanins, d’interès en adoberia. Sovint, hom cultiva l’alzina, també, com a arbre ornamental.

Col·laboració: 
RFG
Llegir més...