ambó

m
Art

Trona elevada, de pedra o de fusta, que hi ha als extrems del presbiteri d’algunes esglésies.

Sembla que és originari d’Orient. Un dels més antics prové de Tessalònica (s V) i es conserva a Istanbul. L’ambó del bisbe Agnello (556-569), de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia. Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat (ambó de Sant Marc de Venècia, s XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula). A la basílica de Barcelona se'n conserva un del s VI.