àmfora

f
Història

Àmfores grega (dalt esquerra), romana (baix esquerra), fenícia (dalt dreta) i ibèrica (baix dreta)

© Fototeca.cat

Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària. A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats. Les àmfores romanes per al vi ( vinagriae ) i per a l’oli ( oleariae ) foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi. Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars: en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut. Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall. L’estudi de les àmfores, important per a la història de l’economia antiga, sobretot de les relacions comercials, ha avançat molt aquests darrers anys. Les variants de formes permeten d’establir cronologies molt aproximades, i les troballes d’arqueologia submarina han permès de recuperar carregaments sencers d’àmfores de vaixells enfonsats, especialment d’època romana dels s. III a I aC. Les produccions feniciopúniques de la Mediterrània central i occidental foren estudiades per J.Ramon ( Las ánforas púnicas del Mediterráneo central y occidental , 1995); l’anàlisi de la seva difusió permeté reconèixer la importància als Països Catalans continentals de les importacions fenícies provinents de la costa andalusa durant el s. VII aC, i també l’important pes de la producció ebusitana, que fou àmpliament exportada a la resta de les Illes Balears i a la costa ibèrica durant els s. IV-III aC. També es realitzaren progressos considerables en l’estudi de les àmfores gregues —molt particularment la producció de Massàlia—, etrusques i ibèriques.

Àmfora etrusca d’influència grega

© Corel Professional Photos

Pel que fa a les àmfores romanes, fou possible reconèixer una important producció a la costa de Catalunya i el País Valencià durant els s. I aC-I dC, sens dubte relacionada amb la producció vinària de la zona, mentre que el treball de S.Keay ( Late Roman amphorae and economic study: the Catalan evidence , 1984) permeté precisar la tipologia i difusió comercial de les produccions baiximperials.