i ampolla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

ampolla

substantiu femeníf
Indústria i tecnologia    Química
La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
indústria vidriera vidr i plàstics plàst
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.

Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament. Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest; immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla. Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa.

Al final del segle XIX, Boucher a França i Owens als EUA posaren a punt mètodes semiautomàtics; actualment, gairebé totes les ampolles són fabricades en màquines automàtiques que poden assolir una producció diària de prop de les 300.000 unitats. Hi ha dos tipus de màquines: l’Owens, que aspira el vidre fos directament del forn, i la Lynch, que rep una mesura precisa de vidre pastós subministrada per l’alimentador ( feeder ). Injectant aire comprimit, l’ampolla és preformada en un primer motlle i, tornant a injectar aire, hom li dóna la forma definitiva en el motlle d’acabat. Un cop desemmotllada passa al forn de recuita. El vidre d’ampolla cal que sigui el més inalterable possible enfront de l’aigua. Hom no utilitza doncs, el vidre ordinari a base de sosa, sinó vidres a base de calç, amb petites quantitats de magnèsia i alúmina per a evitar la tendència a la desvitrificació.

Ampolla de plàstic
© Fototeca.cat

En els darrers anys, les ampolles de materials termoplàstics emmotllats per bufament han substituït en gran part el vidre en l’envasament d’olis comestibles, de detergents domèstics, d’articles de perfume ria corrent i de molts productes farmacèutics o de drogueria. El vidre domina encara en les begudes —tot i la forta competència dels recipients d’alumini, cartó i plàstic— gràcies a la fabricació d’ampolles de poc gruix que són més lleugeres i barates que les tradicionals, cosa que permet la venda a envàs perdut; però en l’envasament de la llet, ha estat pràcticament bandejat pel plàstic i el cartró. Els avantatges bàsics dels plàstics són la lleugeresa, la resistència al xoc i el baix preu. El vidre ofereix, en canvi, una major garantia d’impermeabilitat, millor protecció contra agents contaminants, possibilitat de reutilització i, des d’un punt de vista ecològic, més fàcil degradació i possibilitat de recuperació. Els termoplàstics més correntment utilitzats per a ampolles són els polietilens (d’alta i de baixa densitat), el polipropilè i el policlorur de vinil.

Llegir més...