i anabaptista | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

anabaptista

substantiu masculím
substantiu femeníf
adjectiuadj
Cristianisme
cristianisme crist
Cristià que nega l’eficàcia del baptisme administrat als infants abans de l’ús de raó i exigeix de rebatejar els adults que foren batejats de petits.

Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana; llur origen històric és complex. N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar: Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya; els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim (1527), els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes (mennonita). Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament doctrinal: comunitat de béns, prediccions apocalíptiques, pacifisme i, en alguns casos, la poligàmia. Foren molt perseguits pels catòlics i pels protestants. El 1572, el sector més tolerant adoptà el nom de baptistes (baptista). L’emigració d’un bon nombre d’ells a Anglaterra, a la primeria del s. XVII, és el punt d’origen de les esglésies baptistes a Anglaterra i, més endavant, als EUA.

Col·laboració: 
JRT / JMP
Llegir més...