judicis analítics

m
pl
Filosofia

Judicis en els quals, segons Kant (Crítica de la raó pura), el predicat és contingut en el concepte-subjecte, així: «A és B» és analític solament si B és contingut en el concepte d’A; els judicis analítics, doncs, no augmenten el coneixement; són solament aclaridors.

Avui és admès generalment que una proposició és analítica si enuncia una tautologia.