guerres angloholandeses

Història

Guerres que tingueren lloc entre Anglaterra i Holanda a la segona meitat del s XVII, provocades declaradament per motivacions econòmiques: la rivalitat comercial dels dos països bel·ligerants.

Tingueren un caràcter predominantment naval i colonial. La primera guerra (1652-54) fou provocada per la promulgació de la Navigation Act (1651) per part d’Anglaterra i representà una derrota per a Holanda, que hagué de signar un tractat a Westminster. Però els holandesos, sota el govern del pensionari Johan de Witt, reconstruïren llur flota i el comerç holandès tornà a la seva antiga esplendor. La segona guerra (1665-67) tingué per origen l’ocupació (1664) de certes colònies de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals per la Companyia Anglesa. Després d’importants accions navals, com la batalla “dels quatre dies” o la incursió holandesa a l’estuari de Medway, la pau de Breda (1667), estipulada sobre el principi uti possidetis, hi posà fi i comportà la derogació de la Navigation Act pel que fa a les mercaderies alemanyes. La tercera guerra (1672-74), en la qual Anglaterra lluità al costat de França, representà la primera fase de la guerra francoholandesa. Els holandesos foren dirigits per Guillem d’Orange, i la pau signada a Westminster (1674) ratificà la de Breda. El resultat d’aquestes lluites fou la confirmació de la potència naval britànica i el començament de la decadència política i econòmica de les Províncies Unides.