És aplicat a l’estudi dels bacteris i, a vegades, dels fongs. Les tècniques més utilitzades es basen en la difusió en la massa d’un medi de cultiu sòlid, sembrat prèviament amb el germen en estudi, de l’antibiòtic que impregna un petit disc de paper dipositat sobre la superfície del medi; si el germen és sensible a l’acció de l’antibiòtic no prolifera entorn del disc de paper, mentre que si és resistent prolifera de manera uniforme. Bé que no sempre hi ha correlació entre els resultats obtinguts in vitro i els aconseguits in vivo , les dades que proporciona l’antibiograma són molt valuoses per al tractament de nombrosos processos infecciosos.
m
Biologia