Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen. Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles. El coll és allargat. Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles. Són de costums preferentment nocturns. El dimorfisme sexual és, en general, acusat. Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus. Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’Àfrica, especialment la part oriental, on són protegits per tal d’evitar llur extinció. Als boscs occidentals d’Àfrica hi viuen, a més, algunes espècies de petites dimensions. Hi ha moltes espècies d’antílops i també han estat descrites subespècies i races locals, basades en les diferències de color i d’estructura de les banyes. Ultra els antílops anomenats justament així (antílop negre, antílop africà, etc.), cal considerar així mateix, de forma genèrica, com a antílops, l'addax, el bongo o bocerc, el cob, el congoni, el cudú, el blesbok o damalisc, els dic-dics, el duikerbok, les gaseles, el guerenuc, l'impala o pal·la, l'onòtrag, el niala, el nilgau, els nyus, l'orango, els òrixs, la saiga, el steenbok i el springbok o antílop saltador.
m
Mastologia
Antílop defassa mascle (Kobus defassa defassa)
© Xevi Varela
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels antilopins, pertanyents a diversos gèneres, i a algun artiodàctil no bòvid, com és el cas de l’antílop americà.