L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió. Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos. Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’assegurar l’adherència o de corregir una excessiva porositat. Una solució intermèdia, sovint emprada en el cas dels metalls, és utilitzar una emprimació-aparell, és a dir, un producte que compleixi les dues comeses que generalment hom demana a productes diferents. La natura i composició dels aparells varia amb la dels suports (guix, ciment, tela, fusta, metall, etc) i amb la de la pintura a utilitzar. En general, són pastes espesses, amb proporció elevada de pigments i càrregues i amb un lligant que pot ésser gras, sintètic, nitrocel·lulòsic o a base de resines. La relació entre pigments i càrregues i lligant pot ésser variada, tot i mantenir la consistència adequada, afegint dissolvents en major o menor quantitat. L’aparell pot ésser aplicat a espàtula o a brotxa, en una o diverses capes, i sovint és prou dur perquè sigui possible tosquejar-lo (aparells per a carrosseries, objectes metàl·lics, etc). Sobre l’aparell hom pot aplicar directament la pintura d’acabat o bé, primerament, una capa de fons. Els màstics i massilles són aparells molt espessos, aplicables a espàtula, que serveixen per a tapar les grans irregularitats de superfície; en general, són emprats després d’haver aplicat un aparell ordinari. Els tapaporus són emprimacions-aparells destinats a fusta que ha d’ésser envernissada.
m
Química