Sol comportar una contracció localitzada dels músculs de la paret abdominal i, en casos de perforació, peritonitis. L’afecció comença sobtadament amb dolor abdominal, sovint epigàstric, aviat circumscrit a la fossa ilíaca dreta; apareixen també nàusees i, ocasionalment, vòmits. A vegades hi ha febre. La pressió manual i la descompressió sobre la zona apendicular provoquen un dolor fort (hiperestèsia localitzada), especialment intens en l’anomenat punt de Mac Burney, situat enmig de la línia que va del melic a l’espina ilíaca anterosuperior, la qual cosa és un bon element de diagnòstic. L’anàlisi de sang troba generalment una leucocitosi, amb aparició de formes joves de leucòcits. Llevat de casos més aviat rars, el quadre s’agreuja progressivament i pot menar a la peritonitis. En els casos d’apendicitis infantil i de l’apendicitis de l’ancià, els símptomes no són tan típics. En els infants pot fer pensar en una afecció pneumònica, atès que el dolor és localitzat a la base del tòrax. En els vells, l’apendicitis segueix el seu curs, a vegades, sense gairebé cap símptoma abdominal ( apendicitis freda ). Hi ha l' apendicitis recidivant , erròniament dita crònica, que no és altra cosa que atacs d’apendicitis lleus i repetits. El tractament consisteix en l’extirpació quirúrgica de l’apèndix.
f
Patologia humana