OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

apicultura

substantiu femeníf
Apicultura
Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
apicultura apic
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.

L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria . L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats. Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats (Mesopotàmia, Egipte), dels grecs i dels romans (se'n troba una descripció al llibre IV de les Geòrgiques de Virgili), germànics i eslaus (que abandonaren l’apicultura predatòria en temps històrics per influència mediterrània), fins als nostres dies en zones endarrerides. Aquesta apicultura és realitzada en recipients de materials diversos (troncs buits, suro, canyes i fang, vímet, etc), anomenats ruscs, arnes, caseres, suros, vasos, bucs. La característica principal d’aquests recipients és que deixen cada colònia en la situació de poder construir les bresques, que fixen amb pròpolis a les parets del rusc, talment que esdevenen pràcticament impossibles l’observació i el control de l’activitat de la colònia ( rusc fix ) i fa que la collita ( brescadura ) de la mel impliqui la destrucció total o parcial del rusc. La transició cap al rusc mòbil , base de l’apicultura moderna o racional, és representada pel rusc d’observació amb parets de vidre de Maraldi. El 1789, el suís Francesc Hubert inventà un rusc format per una sèrie de quadres units amb frontisses, que s’obria com un llibre. La innovació dels quadres independents fou perfeccionada pel rus Prokopovic (vers el 1830) i sobretot pel sacerdot nord-americà Lorenzo Langstroth (1852), que li donà la forma definitiva de caixa amb tapadora llevadissa i quadres mòbils separats de les parets per una distància d’un quart de polzada. Aquesta forma ha estat continuada per tots els models moderns (Dadant, Root, etc). El rusc mòbil permet l’observació i la manipulació de la colònia sense pertorbar-ne la vida, com també la recol·lecció fàcil i no destructiva de les bresques . La pràctica de l’explotació racional requereix: la localització de l’apiari en una zona ben proveïda de plantes mel·líferes; cal que hi hagi aigua suficient prop de l’apiari i en general un clima temperat i sec; cal escollir colònies fortes (més de 60.000 individus) i de bona raça, com, per exemple, la italiana ( Apis mellifica , varietat ligustica ). La importància de la població del rusc deriva del fet que una colònia nombrosa ofereix més resistència als enemics, té més capacitat productora i pot mantenir millor l’adequada temperatura interior del rusc (27-37°C). La major productivitat dels ruscs ben poblats ha suggerit la invenció de colònies compostes, amb un nombre variable de colònies superposades, que mitjançant les manipulacions adequades arriben a rendiments extraordinaris: l’anomenat rusc “gratacels” (Dugat-Standard) de M. Dugat. Durant el període de floració, cal proveir el rusc d' alces , caixons suplementaris amb quadres proveïts de cera estampada o bé amb bresques de les quals hom hagi extret la mel, a fi de facilitar, en el primer cas, la construcció de la bresca més ràpidament, i en el segon, d’obtenir un immediat emmagatzematge de la mel. Per tal d’evitar l’aparició de cria en l’alça i de confinar aquesta a la part inferior del rusc ( cambra de cria ), hom sol col·locar entre ambdós un reixat especial ( separador de la reina ). També cal observar les bresques de la cambra de cria, per tal de controlar la posta de la reina i vigilar la possible existència de cel·les de reina, senyal de preparació d’una pròxima eixamenada, que cal evitar. La importància de la fecunditat de la reina és fonamental per a la perpetuació de l’espècie i la vida de la colònia, per tal com la reina és l’única femella fèrtil del rusc. Això ha fet que hom hagi desenvolupat sistemes per a la cria de reines i, més modernament, llur fecundació artificial. Entre les malalties que afecten les abelles, cal distingir les de les larves i les dels insectes adults. Les larves poden ésser víctimes de micosis, virosis (cria sacciforme o sack-brood ), malalties bacterianes, etc; els adults poden ésser atacats per diversos paràsits, fonamentalment pel protozou Nosema apis , per l’àcar Acarapis woodi i per l’ameba Malpighamoeba mellificae (amebiasi de les abelles). Els principals enemics de les abelles són els ocells insectívors, com l’abellerol, els llangardaixos, els gripaus —per això cal posar els ruscs sobre bancades—, els borinots, les vespes i altres himenòpters, altres insectes, com el poll de les abelles ( Braula caeca ), la papallona de la calavera ( Acherontia atropos ), certes formigues ( Iridomyrmex humilis ), l’arna de la cera ( Galleria mellonella ), etc. L’apicultor es val, per a les seves manipulacions, d’elements de protecció (màscara o vel, guants, apífugs, fumigador per apaivagar les abelles); de complements i accessoris com el brescador —que serveix de palanca, raspador i tallant—, del raspall d’apicultor, alimentadors, vàlvula de Porter, parany per a poder recollir el pol·len, etc. Els elements per a la recol·lecció de la mel són fonamentalment el desoperculador, amb el qual hom destapa les cel·les plenes de mel, i l’extractor, que expel·leix per centrifugació la mel de les bresques sense destruir-les. La feina de preparar i arreglar quadres i ruscs requereix ferramentes de diversa mena. Els productes de l’apicultura són: la mel, la cera, el pol·len i la gelea reial. Hom pot considerar interessant una producció a partir de 30 kg de mel per rusc. L’aprofitament econòmicament més important de l’apicultura és, però, la pol·linització que les abelles provoquen en totes les flors visitades per tal de recollir-hi nèctar i pol·len ( àmec ). Aquesta pol·linització per part de les abelles porta a millors rendiments agrícoles, sobretot en els arbres fruiters (d’un 30 a un 50% més), i pot arribar a representar de 10 a 20 vegades més que el valor de la collita de mel i cera. Aquesta circumstància fa que hom hagi establert una col·laboració mútuament beneficiosa entre apicultors i fructicultors; aquests darrers arriben a contractar el trasllat temporal —de 8 a 15 dies— de colònies apícoles a llurs vergers.

Col·laboració: 
JFA

Llegir més...