aporia

f
Lògica

Mot grec que significa ‘absència de camí’, emprat pels filòsofs grecs per a designar aquells problemes que presenten una dificultat lògica insuperable.

Aquest terme té una significació semblant a paradoxa. Exemple clàssic d’aporia són els arguments de Zenó contra el moviment. Les apories foren també analitzades pels sofistes i els escèptics per a demostrar el caràcter dubitatiu del coneixement humà. La filosofia actual ha recollit aquesta significació per a assenyalar la problemàtica del pensament filosòfic; Hartman defineix la filosofia com a pensament aporètic.