i apòstrof | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

apòstrof

substantiu masculím
Gramàtica
L’apòstrof en català
©
gramàtica gram
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.

Ex: cast ant : d’aquel , l’aspereza ; fr : l’oncle , s’envoler ; it : l’esattezza , dall’esperienza ; angl : I've (I have) , Bill’s (Bill is) ; my son's health (genitiu saxó). En català hom empra l’apòstrof: quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona; quan la preposició de és adjuntada a un mot començat en vocal o h ; en la afixació de pronoms àtons, quan per llur posició respecte al verb les formes plenes me , nos , te , se , lo , los , ne revesteixen les formes reduïdes 'm , 'ns , 't , 's , 'l , 'ls , 'n , i, les formes reforçades em, et, es, el, en, les elidides m' , t' , s' , l' , n' ; en algunes combinacions de les partícules a , de , per , ca , amb l’article el , l’article dialectal es , sa , o l’article personal en , na ..

Col·laboració: 
EAr
Llegir més...