aràcies

f
pl
Botànica

Família d’espadiciflores integrada per uns 110 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustives o fins i tot arborescents, i de lianes.

La majoria són pròpies dels països intertropicals; algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana. Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa. Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents. Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pol·linització. El fruit és en baia. Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques (gènere Anthurium); algunes, verinoses (gènere Dieffenbachia) i d’altres contenen làtex. Les aràcies són molt apreciades com a plantes ornamentals i algunes espècies tropicals són emprades com a complement alimentós.

Aràcies més destacades