Els primers aranzels tenien la finalitat de recaptar fons per al fisc. Amb l’adveniment de la industrialització, l’aplicació de l’aranzel respon més pròpiament al desig de protegir la producció nacional de la competència estrangera que a l’obtenció de recursos fiscals. L’aranzel pot ésser específic si és calculat prenent com a base una propietat física del producte (pes, volum, etc); ad valorem, si és calculat sobre el preu, i mixt , si hom fa intervenir elements ad valorem i específics. L’aranzel específic té l’avantatge de la simplicitat en la seva aplicació, però té l’inconvenient de no prendre en consideració l’evolució dels preus. L’aplicació de l’aranzel ad valorem és més raonable, però presenta la dificultat de la determinació del preu del producte. Els drets aranzelaris poden ésser definitius o transitoris i mòbils o fixos. Poden existir dos o més drets per a cada mercaderia. La introducció sistemàtica de l’aranzel a Espanya fou iniciada el primer terç del s XIX; tots els aranzels que han existit, entre ells els del 1892, del 1906 i del 1922 (dit aranzel Cambó ), tenen un signe marcadament proteccionista, i només escapa a aquesta tendència l’aranzel del 1869 (dit aranzel Figuerola ) i, en certa manera, el del 1960.
m
Economia
Dret fiscal