arbre

Descripció

Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima (la máxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia), presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura (a una certa distància del sòl), unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys .

Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació del tronc. A vegades les fulles d’un arbre formen grans rosetes a l’extremitat superior del tronc, com en les palmeres, o al capdamunt de ramificacions simples, com en el dragó de les Canàries. La part inferior del tronc pren el nom de soca , la porció més baixa de la qual és la rabassa , d’on neixen les arrels .

Considerat símbol de la vegetació des de les primeres civilitzacions neolítiques, l’arbre ha estat venerat com a esperit de la natura per tots els pobles indoeuropeus, i com a element propiciatori del bon temps o de la pluja. El culte arbori fou identificat amb el d’Atis, Osiris i Dionís; la identificació d’aquest darrer amb el pi donà origen al costum, general als Països Catalans, de col·locar una branca de pi a la llinda de les tavernes i establiments semblants.

Arbres silvestres existents als Països Catalans

Arbres cultivats més importants en el paisatge dels Països Catalans