OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

areng

Nom científic Clupea harengus (la)
substantiu masculím
Ictiologia
Nom científic Clupea harengus (la)
Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
ictiologia ict
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.

De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre; té uns replecs adiposos característics als ulls. Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa. Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees (oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses; al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites). Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície. No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys limitades, i els adults formen grans moles. A l’estiu viuen fins a 200 m de profunditat, i a l’hivern van cap a la superfície. Cada femella pon de 20.000 a 40.000 ous, que quedaran fixats amb mucus als fons de sorra o de grava. Dels ous neixen uns alevins transparents, d’uns 5 mm, que pugen cap a la superfície i s’alimenten de plàncton. Als tres anys, aproximadament, atenyen la maduresa sexual.

Des de l’edat mitjana, la pesca de l’areng és la més important que realitzen els països de l’Atlàntic del nord, i, pràcticament, té lloc tot l’any. Són consumits frescs, congelats, en conserva, salats i fumats. La seva carn és molt apreciada, tant pel seu gust com pel seu valor nutritiu (és molt rica en greixos).

Col·laboració: 
GEG

Llegir més...