i argentament | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

argentament

substantiu masculím
Indústria i tecnologia
metal·lúrgia metal·l
Operació de cobrir amb una capa d’argent.

L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metal·lització al buit, per deposició de metall reduït químicament (sense corrent elèctric), o per electrodeposició. En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència. La metal·lització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàl·lics. L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent (especialment coure o llautó) en una solució de sal d’argent, bé fregant-lo amb una pasta a base de sals d’argent; el revestiment obtingut així és sempre molt superficial i de poca durada i el mètode és cada cop menys emprat. Però l’argentament químic, a partir de sals d’argent i reductors, serveix sovint de base conductora per a l’electrodeposició sobre superfícies no conductores (vidre o plàstic). En condicions adequades és possible, a més, d’obtenir dipòsits molt brillants (miralls). El mètode d’argentament avui realment important és l’electrodeposició, que és aplicada sobretot, damunt coure i aliatges, i també sobre d’altres metalls. Els banys són a base de dicianoargentat de potassi (o de sodi) amb excés de cianur alcalí, puix que així hom obté una conductivitat elevada i una concentració molt feble d’Ag+, cosa que assegura una deposició coherent. Els ànodes són d’argent fi i la densitat de corrent sol variar entre 0,2 i 0,8 A/dm2. Hom sol fer variar el gruix de les deposicions entre 0,02 i 0,2 mm, i, a vegades, en objectes sotmesos a gran desgast, són augmentades a 0,3 mm. En general amb l’argentament hom es proposa d’aprofitar la resistència a la corrosió i la bona aparença de l’argent (argentament de parament de taula), però també, en certs casos, el seu alt poder reflector o la seva conductància elevada (miralls metàl·lics, conductors d’alta freqüència, etc).

Col·laboració: 
HBC
Llegir més...