OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

música argentina

substantiu femeníf
Música
música mús
Art musical de la República Argentina.

Ja a partir del 1580, durant la colonització castellana, fou introduïda lentament la música europea. A les missions dels jesuïtes els indígenes aprengueren a tocar diversos instruments: guitarres, violes, llaüts, cornetes, xeremies, baixons, etc. També foren iniciats en la fabricació d’instruments. Hi ha notícies d’un orgue a l’església de Santiago del Estero (1596). Els jesuïtes que es destacaren en el camp musical foren Louis Berger, Joannes Vasaeus, Florian Pauken i, molt especialment, Domenico Zipoli (1688-1726), músic toscà que, a partir del 1717, any de la seva arribada a l’Argentina, fou mestre i organista de l’església dels jesuïtes a Córdoba. Al s. XVIII la música intervingué en les festes del virregnat. Hi ha documents que demostren que s’hi representaren òperes a partir del 1747. Deu anys més tard fou inaugurat el Teatro de Óperas y Comedias. L’òpera que inaugurà el 1783 el Teatro de la Ranchería comptà amb la col·laboració d’una veritable orquestra. El 1804 fou obert el Teatro Porteño sota la direcció del català Blai Parera, autor de l’himne nacional argentí. El precursor més notable de la música argentina fou Juan Pedro Esnaola (1808-78), molt influït per l’òpera italiana, la qual cosa és una constant de la història musical argentina. A partir d’A. Williams (1862-1952), que hi incorporà l’element folklòric, aparegué un grup que escrivia composicions pertanyents a l’escola nacionalista: Julián Aguirre (1868-1924), Carlos López Buchardo (1881-1948), Celestino Piaggio (1886-1931), etc. Una altra tendència és la que utilitzà el folklore, però amb una gran influència del verisme italià. Els noms que la il·lustren són Arturo Berutti (1862-1938), Constantino Gaito (1878-1945), etc. Els compositors més importants del s. XX són Juan Carlos Paz (1897), Juan José Castro (1895-1968), Alberto Ginastera (1916) i Mauricio Kagel (1931). En el camp de la música electrònica s’ha distingit Hilda Dianda (1925). El principal centre de l’activitat musical de Buenos Aires és el Teatro Colón (1857). El cançoner i les danses criolles són una superposició del folklore indígena, de la música dels colonitzadors i de l’aportació posterior de la música europea. Els principals cants i danses autòctons són la baguala, la cifra, el cuando, l'estilo, el gato, la huella, la media caña, la milonga, el tango, el triste i la vidala, la chacarera, la cueca i el carnavalito.

Col·laboració: 
MAV

Llegir més...