En la marina l’argue és emprat a bord per a exercir grans esforços (llevar l’àncora, muntar-hi la càrrega), i a terra per a treure les embarcacions de l’aigua estirant-les des de la platja. La seva figura és aproximadament la de dos cons truncats units per llurs bases menors, que formen el guardainfant. Aquest guardainfant, que gira al voltant d’un eix de ferro recolzat en una carlinga sobre les cobertes, té, a la part superior, un disc al contorn del qual hi ha unes obertures on encaixen les barres sobre les quals és aplicada la potència, i duu, a la part inferior, uns cadells situats a la perifèria que, a mesura que hom vira, salten sobre les dents d’una corona, tot evitant que l’argue es dispari i torni enrere. En un argue hom verifica que la potència és a la resistència com el radi del guardainfant és a la llargada de la barra. Antigament tots els argues eren moguts amb l’esforç dels mariners; posteriorment ho foren amb la força expansiva del vapor, i avui hom els construeix tots elèctrics.
m
Tecnologia
Argue per a barques, a Sant Pol de Mar
© Fototeca.cat
Torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega.