OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

música armènia

Música
música mús
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els s. III i IV.

La influència siríaca i bizantina ocasionà ben aviat al país la creació d’un repertori musical litúrgic format principalment per himnes. Aquest repertori, de notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan, començat al s. IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants: s. VII i XII-XIV. La decadència arribà simultàniament amb la dominació turca. La notació armènia és formada per un conjunt de neumes d’èpoques diferents, i alguns d’ells, d’origen bizantí, que es troben escampats entre el text, representen petites fórmules musicals. Al principi del s. XIX, Hambartsum Limondžian reformà la notació antiga procurant acostar-la a l’occidental moderna en precisió rítmica, i a la vegada ornamentà el mateix cant amb molts melismes. Aquest cant reformat ha estat editat i practicat a la majoria de centres religiosos armenis (al monestir de San Lazzaro de Venècia, al de Sankt Mekhitar de Viena, a Istanbul, Calcuta, Pèrsia), bé que hom ha conservat paral·lelament la tradició antiga (Edžmiatsin). A part la música litúrgica, Armènia ha creat també melodies d’estructura ben interessant sota les influències d’Orient i d’Occident. Alguns dels cants són mostres molt antigues de música europea i foren conservats pels poetes-músics ambulants del país. Aquest bagatge musical tradicional no surt dels límits de la monodia i dels acompanyaments amb instruments de corda, de vent i de percussió. Actualment, les melodies populars han servit de material per a la música culta en obres de compositors com Aleksandr Spendjarov (1871-1928) i Aram Khačaturian (1903-78).

Col·laboració: 
RTM

Llegir més...