Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva, que actuen —com els ormeigs per excel·lència (palangre, volantí, etc.)— capturant el peix que accidentalment hi topa; són els sardinals, els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes (arts de fons i arts de deriva). D’altra banda, hom considera els arts de parany, els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible; són les almadraves, les morunes, etc. I d’una altra banda, encara, hom parla d'arts d’encalç, els quals empaiten o acorralen el peix fins a atrapar-lo; són, respectivament, els diversos arts de ròssec o arts pròpiament dits, i els arts d’encerclament.
Principals arts de pesca emprats, actualment o antigament, als Països Catalans
arts de captura passiva | art de fons o fixos | boleros (= batudes, pantesanes) | |
filat* | |||
soltes (bugueres, lluceres, verateres, etc.) | |||
tremall (= armellades, filets, tirets) | |||
art de deriva | sardinal | ||
garoter (= anxovera) | |||
tonaira | |||
arts d’encalç | art d’encerclament | pesca de dies | canyissat (= saltada) |
rossegall | |||
pesca a la llum | traïnya (= cinta) | ||
tarrafa | |||
transició | esparver* | ||
rall | |||
de platja | a l’encesa | ||
xàvega | |||
de costa | pesca a la llum | ||
camió | |||
art de ròssec | de platja | almadrava de vista | |
art o art de platja (agullera, sonsotera, etc.) | |||
tir de batre | |||
de costa | art de vares | ||
artet (= artó, bolitx) | |||
gànguil | |||
vaca | |||
de fons | bou | ||
ratera | |||
xarleston | |||
arts de parany | almadrava | ||
corral | |||
moruna | |||
* pesca fluvial |