artemísia

altimira, artemisa, Artemisia sp (nc)
f
Botànica

Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes i erectes que creixen fins a 1 m d’alçada.

Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol; flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina. Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria. Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc. S'anomena també altimira.