aspersor

m
Tecnologia

aspersor giratori

Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió, originada per una instal·lació de bombament o bé per un dipòsit en un nivell més alt.

Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris. Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions. Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria. Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta . Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua, són aplicats només a la jardineria. L' aspersor giratori de rotació lenta és l’element bàsic que ha permès la gran expansió del regatge per aspersió a l’agricultura. Consisteix essencialment en un canó, d’una llargada que varia entre 2 cm i 50 cm, acabat en un broquet, que llança l’aigua amb una inclinació adequada, respecte al pla horitzontal, per a permetre al raig d’allargar al màxim. Tot ell gira respecte a un eix vertical, aprofitant, per a produir aquest moviment, la mateixa energia de l’aigua a pressió. Segons la disposició del mecanisme que materialitza la rotació, hom distingeix els aspersors de turbina i els aspersors de braç oscil·lant. En els aspersors de turbina , un raig secundari, generalment paral·lel al principal, fa girar un rodet proveït d’unes paletes o culleres, sobre les quals incideix. El moviment ràpid d’aquest rodet o turbina, desmultiplicat per un sistema d’engranatges, va fent girar, de mica en mica, el conjunt de l’aspersor. En els aspersors de braç oscil·lant , el raig principal, o un de secundari, incideix sobre una superfície corba, de forma adequada, situada a la punta d’un braç o palanca que pot girar a l’entorn d’un eix fixat al cos de l’aspersor. Aquesta incidència empeny amb força el braç fora de l’abast del raig, fins que, estirat per una molla, torna a interferir el raig. El cop que dóna el braç quan retorna fa girar l’aspersor un petit angle. Aquest procés es va repetint, i l’aspersor va girant progressivament. Els aspersors de braç oscil·lant són els més simples i econòmics, i per això aquesta disposició és la més aplicada a aspersors petits, que funcionen a pressions no gaire elevades (de 0,2 a 0,4 MPa). Per contra, la disposició amb turbina, més complicada de mecanismes i, per tant, més cara, però que assegura un funcionament més suau, és aplicada a aspersors grans, per a funcionar a pressions més elevades (de 0,4 a 0,8 MPa). L’aplicació d’aspersors grans o d’aspersors petits depèn del tipus de terreny i de conreu, i de la superfície dels camps. Generalment els aspersors petits són més indicats per a ésser aplicats, molts d’ells alhora, a camps grans i on no convé de regar excessivament el terreny; els aspersors grans són més indicats per a camps d’extensió més reduïda i que admeten una pluviometria més alta. Les qualitats que hom exigeix d’un aspersor són: llançar l’aigua al més lluny possible, que el raig arribi partit en gotes com si fos pluja, és a dir, ni raig compacte ni polvoritzat, obtenir una bona repartició radial de l’aigua que es llança, i girar d’una manera progressiva, de manera que la superfície regada resti mullada regularment.