OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

atlant

substantiu masculím
Art
Atlants de Balthasar Permoser al Zwinger de Dresden
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
art art
Estàtua d’home emprada, com la cariàtide, en l’arquitectura per a sostenir un entaulament o una cornisa.

És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena. Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs (temple de Zeus, a Agrigent) i els romans, i del qual resten avui pocs exemples. El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura. Són destacables els atlants del francès Pierre Puget (1620-94) a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser (1651-1732), al Zwinger de Dresden.

Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma a haver-hi a la socolada de molts retaules barrocs (Cadaqués, Igualada, etc.), i els d’Ignasi Vergara (1715-76) al palau del marquès de Dos Aigües de València, la funció dels quals és més decorativa que no pas estructural.

Llegir més...