Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables; en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscil·la entre els 100 i els 300 m. El cinyell coral·lí, més o menys continu (pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta), és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu; l’abrasió hi origina acumulacions de sorres coral·lines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes. Les plataformes presenten un pendent exterior molt més pronunciat (~45°) que l’interior, que davalla vers el fons del lagoon , format per sorres coral·lines i per pinacles de corall que generalment no arriben a sobresortir de l’aigua. El cinyell coral·lí aflora precàriament per damunt la superfície de la mar; només una franja externa és lleugerament més elevada: és l’anomenada cresta de Lithothamnium , on aquest gènere d’algues, que acompanya el corall, es desenvolupa activament. L’origen dels atols ha estat discutit. Hi ha una contradicció entre el gruix de les formacions de corall, que en algun cas (Bikini) arriben fins a quasi els 4 000 m, i el fet que el corall no pot viure per sota dels 25 m de profunditat. Les oscil·lacions glacioeustàtiques del nivell del mar, que no han originat descensos superiors als 100 m per sota del nivell actual, no poden explicar la gènesi dels atols. Darwin formulà la hipòtesi que l’origen es troba en els moviments de l’escorça terrestre, que comporten un lent enfonsament del fons marí, compensat per la contínua i simultània construcció dels esculls coral·lins. Els esculls de franja de les illes volcàniques del Pacífic formarien, en enfonsar-se aquestes, els atols. Avui, la formació dels atols és explicada per la combinació dels moviments de subsidència i de les oscil·lacions eustàtiques.
m
Geomorfologia
Perfil esquemàtic parcial d’un atol
© fototeca.cat
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon .