Aparegué a Catalunya, en frescs i murals del segle XIV, i és tinguda en consideració, com a imprescindible en l’armament del cavaller, per Pere March i per Francesc Eiximenis. Fou molt usada als segles XV i XVI tant en guerra com en batalles singulars, i n'hi ha una bella representació en el més famós Sant Jordi de Jaume Huguet. A la part superior té tres elements: destral, o fulla perpendicular al mànec; martell, a l’extrem oposat, de vegades en forma de “bec de falcó” i daga (que cal no confondre amb l’arma del mateix nom), que és el dard punxegut que ve a continuació del mànec. Esmentat en el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc, era usada en la lluita a peu i permetia colpir i garfiar les peces de l’armadura i desprendre-les del cos de l’adversari.
f
Militar