L’amplificació ha de ser variable en intensitat i freqüència. Hi ha diversos tipus d’audiòfons segons la posició que ocupen en l’aparell auditiu i el seu funcionament. L'audiòfon retroauricular, que es col·loca al darrere del pavelló auditiu, posseeix un colze de plàstic que facilita el suport i serveix d’unió amb l’adaptador situat al conducte auditiu extern.
L'audiòfon intraauricular s’allotja en la petxina auricular i el conducte auditiu extern, mentre que l'audiòfon intracanal ocupa només el conducte auditiu extern.
L'audiòfon microcanal és de mida molt reduïda i se situa en la seva totalitat dins del canal auditiu.
L'audiòfon Open Fit, allotjat al darrere del pavelló auditiu i connectat a un tub pràcticament invisible, s’aplica en casos de pèrdua auditiva lleu o moderada, sobretot de les freqüències agudes. L’oïda queda oberta i s’evita l’efecte d’oclusió, tot proporcionant una audició semblant a cau d’orella natural.
En l'audiòfon RIC (Receiver In Canal) l’auricular està connectat al final d’un tub fi que es col·loca dins del conducte auditiu, a través del qual es transmet el so electrònicament. El seu disseny permet una audició més natural i més possibilitats de guany auditiu.