autoanticòs

m
Immunologia

Anticòs actiu enfront d’un autoantigen que prèviament ha determinat la seva formació.

Els anticossos antinuclears (AAN) s’adrecen contra proteïnes del nucli cel·lular; els anticossos antidesoxiribonucleics (ADN), contra l’àcid desoxiribonucleic; els anticossos antiribonucleics (ARN), contra l’àcid ribonucleic; els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma (antimitocondrials, contra els mitocondris; antilisosomals, contra els lisosomes, etc). Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret: múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèl·lules , contra determinades cèl·lules: eritròcits, plaquetes, etc. Tots aquests anticossos són de gran importància en la patogènia i en la diagnosi de les malalties autoimmunes (autoimmune).