OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

autogir

substantiu masculím
Transports
aeronàutica aeron
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.

El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell. El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra. El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar el parell de l’hèlice. Les aspes del rotor s’articulen a l’eix de gir de forma que tenen un moviment d’oscil·lació vertical de bastant d’amplitud, i un altre moviment entorn d’un eix paral·lel a l’eix de gir passant per l’extrem de l’aspa. Per raó d’aquestes articulacions, en tot moment l’aspa pren la posició d’equilibri de les forces que actuen damunt d’ella: pes, forces d’inèrcia, sustentació i resistència aerodinàmica. Així és evitada l’existència de forces resultants que no passin per l’eix del rotor. Les característiques de l’autogir fan d’aquest aerodina un entremig de l’avió i l’helicòpter. La seva velocitat és superior a la de l’helicòpter, però inferior a la de l’avió. Sobre aquest té l’avantatge de volar i aterrar en un espai molt petit, bé que no faci aquestes maniobres seguint trajectòries verticals com és ara el cas de l’helicòpter. A més, l’autogir pot volar de forma controlada a velocitats molt baixes, prohibides a l’avió, i en certes condicions de vent pot romandre immòbil en l’aire de forma semblant a l’helicòpter. El fenomen de l’autorotació fa que l’autogir pugui volar amb angles d’atac molt superiors als dels avions fins i tot amb dispositius d’hipersustentació, i superiors també als dels helicòpters. Aquest mateix fenomen fa que en cas d’avaria del motor el descens de l’autogir tingui lloc seguint una trajectòria quasi vertical i a molt baixa velocitat sense perill d’accident. L’autogir fou inventat per l’enginyer Juan de la Cierva, que en sol·licità una patent l’any 1920. Després d’alguns anys de provatures el primer autogir pur sustentat només pel rotor i que hom fabricà en quantitat fou el C-30, que volà per primera vegada l’any 1932. A Anglaterra l’autogir tingué un gran acolliment, i l’any 1939 fou creada als EUA una companyia per a l’estudi i la fabricació de l’autogir. Fins l’any 1935 foren construïts uns 200 autogirs a Anglaterra i als EUA, on hi ha a la venda diversos tipus d’una o dues places per a utilització esportiva.

Col·laboració: 
PEs

Llegir més...