En els documents les signatures autògrafes apareixen ja al s III en els papirs d’Egipte, i continuen, també a l’Occident, fins al s VII. Després, en disminuir les persones que sabien d’escriure, el noms eren escrits pels notaris: l’autor i els testimonis només hi afegien una creu, un punt o un petit signe autògraf. L’interès per recollir manuscrits i autògrafs de persones insignes data ja de l’època clàssica i és esmentat concretament per Plini el Jove. La col·lecció d’autògrafs en forma d’àlbum sorgí primerament a Alemanya al s XVII entre persones universitàries, sota el nom d' Album amicorum, Philoteca, Liber memorialis, etc. Actualment existeix un important col·leccionisme d’autògrafs, que s’expressa a través de catàlegs i de subhastes.
m
Escriptura i paleografia
Diplomàtica i altres branques