Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot. A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat: era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall esdevenien una excel·lent protecció de cap, coll i part superior del bust i de l’esquena, i només la faç restava descoberta. A partir del 1370 aproximadament és documentat a Catalunya (retaule de Rubió, pintures dels germans Serra, texts d’Eiximenis, etc) el bacinet amb careta o visera, peça mòbil que es podia apujar o abaixar a base de dos perns i que, quan era closa, tapava totalment el rostre i permetia de veure-hi mitjançant una obertura horitzontal dita vista i de respirar mitjançant uns foradets que hi havia a la part inferior. Aquest tipus de bacinet amb careta anava, encara, combinat amb el capmall. Al s XV hom afegí al bacinet una peça dita bavera, que era rodona, de metall, i protegia tot el coll (amb la qual cosa el capmall restava arraconat), l’ús de la qual es prolongà, a Catalunya com a d’altres partides d’Europa, fins el 1430 aproximadament, bé que persistí a Anglaterra durant tota la centúria.
m
Militar