balalaica
substantiu femeníf
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (de corda pinçada), molt popular a Rússia.
És format per una caixa de ressonància triangular, amb un mànec llarg i tres cordes (dues cordes a l’uníson i l’altra a una quarta superior) que hom fa sonar amb els dits o mitjançant un plectre. Hom fa conjunts de fins a quaranta-cinc balalaiques de sis dimensions diferents..