És una manifestació de la potestat reglamentària del poder públic que és reconeguda a l’administració com un dels mitjans per a assolir els seus fins. La publicació d’un ban pot ésser feta mitjançant un cartell (ban1 2), una crida o algun altre mitjà de difusió. Hi ha bans periòdics, dictats en dates fixes, bans d’urgència per a atendre situacions imprevistes, i bans de bon govern, dictats per a ordenar millor la vida en comú. Des de l’edat mitjana els bans eren utilitzats per les autoritats jurisdiccionals, tant reials com baronials, per al bon govern de llur territori, a vegades en forma d’ordinació que vetllava per l’interès general o utilitat del senyor, i a vegades garantint i protegint interessos de dret privat. Un dels drets dels castells termenats a Catalunya era que els barons o llurs oficials tenien la facultat de fer bans i que llurs normes fossin obligatòries dins el propi territori mentre no s’oposessin al dret comú i a les constitucions de Catalunya.
m
Història
Dret