Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius. Són molt abundants als rius i les llacunes; viuen preferentment prop del fons. Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures. N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia. El barb comú (B.barbus) pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat. És freqüent als rius europeus. El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig (B.meridionalis) no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat. Acostuma a presentar el cos pigallat de negre. Viu en petits rius d’alta muntanya, i es troba amb freqüència als Pirineus.
m
Ictiologia
Barb comú
© Fototeca.cat
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.