barcarola

f
Música

Peça vocal o instrumental de moviment moderat, amb ritme sempre ternari (6/8 o 12/8), que suggereix el balanceig de la barca.

Originàriament fou un cant, sovint improvisat, dels gondolers venecians. Molt en voga a l’època romàntica, durant el s XVIII aquestes petites peces foren inserides sovint a l’òpera ( Fêtes vénitiennes, de Campra, 1710; Oberon, de Weber, 1810; Les contes d’Hoffmann , d’Offenbach, 1880). En les peces per a piano, el compàs 6/8 és a vegades substituït per un 12/8 ( Barcarolle, de Chopin) o un 3/4 ( Pièces romantiques, de Florent Schmitt). Fauré manifestà una gran predilecció per aquesta forma fluida.