En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès. Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos. Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals. Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència. En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella (1589), els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats ( setena ), un per cada parròquia, presentats pel consell general. Amb l’entrada en vigor de la constitució andorrana (1993) és el Consell Superior de Justícia nomena els magistrats i batlles i el president del Tribunal de Batlles.
m
Dret administratiu
Dret processal