Cal cercar l’origen del bec en la modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits. En molts ocells fòssils el bec era proveït de dents. Alguns el muden, sencer o per peces (pot ésser constituït fins per quatre peces diferents); la part superior, a la base, pot ésser tova i formar la cera (com en els coloms), o pot acabar en una ungla (com en els ànecs). La forma del bec varia segons el tipus d’alimentació de l’ocell; així, els ocells de rapinya el tenen tort i encorbat; els granívors, fort i dur; els que s’alimenten de nèctar, llarg i tubular; els que filtren l’aigua per retenir partícules alimentàries, lamel·lat; els que el fiquen al fang per extreure'n cucs, llarg i fi, etc.
m
Anatomia animal
Tipus de bec segons l’hàbit alimentari
© Fototeca.cat
Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia ( ramfoteca ).