i becadell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

becadell

cegard, cegall, bequerut, becassina
substantiu masculím
Zoologia
cegard, cegall, bequerut, becassina
becadell comú
© Fototeca.cat
ornitologia ornit
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago (o Capella ) i Lymnocryptes , típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues. Són propis del nord i del centre d’Europa. El becadell comú ( G. gallinago ), d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls; s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida; habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa; és migrador parcial als Països Catalans (d’octubre a abril), on abunda en alguns indrets. El becadell gros ( G.media ), d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’anterior, els colors més foscs, és més llistat i té el bec més curt; és una espècie rara a Catalunya, i nia a Escandinàvia i a Rússia; exceptuant l’època de cria, freqüenta llocs més secs que el becadell comú. El becadell sord (o cegall tenasser o cegó )( Lymnocryptes minima ), d’uns 19 cm d’alçada, és més petit de cos i de bec que els anteriors i cria en terrenys pantanosos. Té una distribució semblant a la del becadell gros.

Col·laboració: 
JDR

Llegir més...